Introducció
Universitat d'Alcant
Universitat Miguel Hernández d'Elx
Universitat Jaume I de Castelló
Universitat de València
Universitat Politècnica de València
 

Universitat, societat i art
De l'acadèmia a la galeria

Educació i cultura es troben íntimament lligades. De vegades, la barrera entre ambdues és invisible. En el cas de les Universitats públiques de la Comunitat, la seua implicació amb l'estètica va més enllà, forma part del seu compromís ètic. Ho entenen com a part de la responsabilitat social d'una institució, la Universitat, essencial per a dinamitzar tots els aspectes de la vida, i l'art n'és un d'ells.

A través de centres culturals, galeries pròpies i inclús museus, estes institucions permeten que les generacions més preparades i de les que s'espera un major dinamisme social coneguen, disfruten i, per què no, generen art. Siga l'expressió d'un compromís ètic amb l'art i l'estètica, siga per qualsevol altre motiu, la veritat és que entre les universitats que abordem en este reportatge inusual (Universitat de València, Universitat Politècnica de València, Universitat Jaume I de Castelló, Universitat d'Alacant i la Universitat Miguel Hernández d'Elx) es troben alguns dels centres museístics i expositius més interessants de la Comunitat Valenciana. Tenen moltes coses en comú, tal vegada el principal en el seu compartir és la valentia i l'abrivament dels seus responsables.

S'agraïx que l'Acadèmia (què és la Universitat al cap i a la fi?) es convertisca, almenys en el que a art es referix, en una punta de llança, una aposta per la innovació i els nous valors. Un exemple clar d'això és el servei que oferix el Vicerectorat de Cultura de la Universitat Politècnica de València. La peculiaritat d'esta Universitat, de referència internacional en múltiples matèries, és que es tracta de l'única universitat politècnica d'Espanya que compta entre el seu catàleg d'ensenyances amb la llicenciatura de Belles Arts.

No obstant això, com van assenyalar els seus responsables a Anuaris Culturals, els serveis culturals no poden estar únicament orientats als estudiants de Belles Arts. “Cal atendre les demandes de tots els alumnes, des dels d'informàtica, fins als d'arquitectura”, per la qual cosa la programació cultural de la UPV és abans que res eclèctica i arriscada. Però això no vol dir que les “vaques sagrades” de l'art contemporani queden fora del seu cercle d'acció. Per a mostra un botó, el Museu de la Universitat d'Alacant disposa entre els seus fons obres d'artistes com Pablo Picasso, Joaquín Sorolla o Eduardo Chillida, entre altres.

És comú a elles també tindre una visió amplia de les arts plàstiques, l'aposta per disciplines, com la fotografia i les instal·lacions multimèdia. Són, una oportunitat única perquè la societat torne a l'Acadèmia, des de la galeria d'art. Una porta que cada vegada té una llinda més dimensionada, ajustada a la realitat. I és que els responsables d'estos centres universitari-artístics estan convençuts: l'esforç que realitzen les Universitats públiques valencianes és rendible, si bé no econòmicament, sí que ho és quant a prestigi social. La Nau, de la Universitat de València; les activitats de la Universitat Politècnica de València; La Galeria Octubre, de la UJI; el Museu de la Universitat d'Alacant (MUA) i les activitats que duen a terme des de la Miguel Hernández, configuren un entramat museístic digne de ser posat en valor. Com a continuació es veurà.

No obstant això, l'aportació cultural de les Universitats no tira l'àncora ací. Al marge de l'activitat expositiva, la programació cultural de què disposen és una de les més importants en els seus respectius radis d'acció. Cicles de cine, concerts, teatre universitari, debats, etcètera són essencials per a implicar als més joves, als futurs líders de la societat, en el gust per la cultura.

VOLVER

La Universitat d’Alacant, des del seu campus principal a Sant Vicent del Raspeig, s’ha erigit en un dels principals referents culturals a la Comunitat Valenciana. El seu Vicerectorat d’Extensió Universitària compta amb vertaderes joies com el MUA o l’Arxiu de la Democràcia i obté una resposta notable per part dels estudiants a una oferta cultural que, gràcies a les Seus que manté per tota la província i els acords amb municipis i entitats, es fa extensiva a tota la societat.

L’edifici de la Biblioteca General, ubicat a l’avinguda central del Campus, és un dels més identificatius de la Universitat d’Alacant.

Al llarg dels anys, aquest principi rector de l’activitat cultural de l’entitat alacantina s’ha traduït en una producció cultural pròpia, que rep el recolzament i la resposta social. Una bona mostra del compromís que la Universitat d’Alacant manté amb la cultura és el fet que va ser la primera universitat espanyola amb un museu propi: el MUA (Museu de la Universitat d’Alacant), que, tant per continent com per continguts, mereix ser comptabilitzat entre els grans museus de la Comunitat Valenciana. Aquest museu s’ha convertit en un dels espais emblemàtics del campus universitari de Sant Vicent del Raspeig.

No obstant això, la relació de la UA amb les arts plàstiques va més enllà i els estudiants i el públic en general disposen, a més a més, al campus principal de la Universitat d’altres espais expositius, com ara la sala Trànsit, a l’entrada de l’aulari II, i la sala Aifos, una moderna instal·lació que permet acollir exposicions, conferències, projeccions o tallers. Aquesta sala està ubicada a la planta baixa de l’edifici C de Filosofia i Lletres, al costat de la plaça d’Europa.

A més d’aquests espais, la Universitat d’Alacant desenvolupa la seua acció dinamitzadora de la cultura a través de diverses seus universitàries, algunes de les quals s’ubiquen a edificis tan representatius com el Palau Comtal de Cocentaina, el Colegio de Santo Domingo de Orihuela, les cases palatines de Benissa i Biar o l’antic Col·legi de Sant Rafael a La Nucia, on es du a terme una àmplia activitat cultural i expositiva al llarg de tot l’any.

Organització i coordinació
A l’hora d’encarar la programació de les múltiples activitats culturals que realitza la Universitat d’Alacant és fonamental l’organització interna. Una oferta articulada al voltant del Vicerectorat d’Extensió Universitària, al capdavant del qual trobem Jesús Pradells. En el seu organigrama bàsic, aquest òrgan es divideix en dos secretariats i diverses oficines. D’aquesta manera, al Secretariat de Cultura (ubicat als baixos del paranimf) correspon ocupar-se de les activitats culturals que tenen lloc al campus.

Unes activitats que tracten d’abordar totes les expressions artístiques imaginables, des de teatre avantguardista fins a exposicions “convencionals”, passant per les actuacions musicals i de dansa. De Cultura depenen la programació d’arts escèniques que, al llarg del curs acadèmic, es pot gaudir al paranimf, els cursos i tallers que s’imparteixen quadrimestralment, els cicles culturals Aifos, les tres aules de teatre (clàssic, contemporani i en valencià), les aules de música i de dansa contemporània i la Coral Universitària, entre altres activitats.

Com s’ha dit adés, però, l’ombra cultural de la Universitat d’Alacant abasta molt més que el seu campus central de Sant Vicent del Raspeig. Gràcies a la xarxa de seus universitàries, disseminades arreu de la província, la societat alacantina té a l’abast una programació de qualitat. En aquest cas, la responsabilitat és del Secretariat d’Extensió, que ofereix un gran ventall de cursos, seminaris, cicles de conferències, activitats culturals, exposicions, tallers i espectacles, que fan de les Seus Universitàries centres fonamentals per a impulsar el diàleg, la col·laboració i l’intercanvi d’idees entre la Universitat, els municipis, les institucions i les xarxes socials de l’entorn.

Autèntiques joies de la cultura universitària
Al Vicerectorat trobem també integrada la gestió del Museu de la Universitat d’Alacant (MUA), tot un referent cultural i de difusió de la investigació universitària que va ser el primer museu universitari que es va crear a tota Espanya. Un museu excepcional que, fins i tot, és membre de l’ICOM (Consorci Internacional de Museus).

Però, no només del MUA viu la Universitat d’Alacant. D’aquest Vicerectorat d’Extensió depen també l’Orquestra Filharmònica de la Universitat d’Alacant una realitat cada vegada més consolidada. A més, s’encarrega de la programació de la Universitat Permanent, el Centre d’Estudis Iberoamericans Mario Benedetti (amb la biblioteca que el poeta uruguaià tenia a la seua residència madrilenya), la Universitat d’Estiu Rafael Altamira i l’Arxiu de la Democràcia, un fons documental sobre la transició democràtica espanyola, creat a partir de donacions de particulars, que compta amb prop de 300.000 registres.

Resposta del públic
Tot i que no és la guia idònia per a mesurar l’èxit de les activitats culturals universitàries, sí que és cert que actualment les audiències, la dada quantitativa, són un referent que no es pot obviar. En aquest cas, la Universitat d’Alacant passa la prova amb nota. Els mateixos responsables de la institució consideren “molt positiva” la resposta que les activitats programades han suscitat entre la comunitat universitària.

Si això ho traduïm a xifres, a grans trets, observarem que el programa Paranimf d’Arts Escèniques va registrar, durant el passat curs, més de 15.000 assistents; pels 17 cicles culturals de la sala Aifos passaren prop de 14.000 persones i quasi 2.000 estudiants es van matricular en els cursos i tallers del Secretariat de Cultura.

Als 56 cursos d’estiu, realitzats per les seus i la Universitat d’Estiu Rafael Altamira pel juny de 2007, participaren més de 2.100 alumnes. El MUA supera les 25.000 visites anuals durant el curs acadèmic (sense comptabilitzar les visites concertades pels centres escolars) i en les nombroses activitats que es desenvolupen a la Seu Universitària d’Alacant participen més de 60.000 persones l’any.

Aquest enrenou de xifres no ha de impedir veure una realitat: el compromís i la qualitat amb què s’aborda la programació cultural universitària. Una oferta que, a tall d’exemple, comptarà a l’octubre de 2008 amb una gran exposició antològica d’Arcadi Blasco. És només una mostra d’una gran programació, que es pot consultar permanentment, ampliada i actualitzada en l’adreça www.veu.ua.es.

Entrevista a Jesús Pradells, Vicerector d’Extensió Universitària de la Universitat d’Alacant

Quina és la relació entre la Universitat d’Alacant i les arts plàstiques i la cultura en general? La Universitat té un decidit compromís amb la producció, el foment i la difusió de la cultura, com a elements essencials al procés d’educació i de formació permanent de les persones que conformen la comunitat universitària i, alhora, la concep com un servei públic per al conjunt de la societat. Per això, s’ha establit un entramat de col·laboracions amb institucions, municipis i xarxes socials que afavoreixen la posada en marxa d’iniciatives comunes.

El MUA, el Museu de la Universitat d’Alacant, s’ha plantejat com un centre cultural universitari on, a més de produir i acollir exposicions i mostres de reconegut prestigi, també es desenvolupen programes adreçats a servir de plataforma per al desenvolupament dels treballs dels joves creadors.

Creu que es pot educar en l’art? Seria per tant una tasca que li correspon a la Universitat? La Universitat, en una societat del coneixement, no pot ser aliena a cap aspecte que afecte la cultura, més encara quan el concepte d’art modern assoleix dimensions cada vagada més complexes i que, en certa forma, estan també lligades al desenvolupament de les tecnologies de la informació i de la comunicació. En aquest sentit, és una responsabilitat que sí que ens pertoca com a centres docents, d’investigació i de generació de coneixement.

Responen els estudiants universitaris als estímuls culturals que genera la institució universitària? La seua resposta es molt positiva, ja que procurem que en la programació cultural participe l’alumnat tan activament com siga possible. Els estudiants no són un col·lectiu homogeni, per això cal que els programes culturals donen resposta a un model que tinga en compte la diversitat i les manifestacions minoritàries. En algunes de les activitats que programem no busquem una resposta massiva, sinó servir de plataforma per a l’expressió de les inquietuds dels diversos col·lectius d’estudiants de la societat actual.

La UA és la única universitat valenciana que compta amb un museu, com a tal. Ha de ser el museu universitari diferent del tradicional? Un museu universitari no pot ser un museu tradicional. En la programació ha de donar cabuda a les preocupacions del públic universitari, jove i crític, però també ha de ser un centre de difusió de les creacions, investigacions i inquietuds culturals i socials de la Universitat. No és, per tant, una sala convencional, ja que està oberta a experiències que no sempre és fàcil trobar a espais mediatitzats per interessos comercials.

Existeix relació entre les universitats públiques valencianes quant a l’oferta cultural? Considera que seria positiu crear un consorci de museus i centres expositius universitaris? Les relacions entre les universitat públiques en aquest àmbit són bones, malgrat que, com sempre, tot és susceptible de millorar. No hi ha dubte que seria molt positiu posar en marxa alguns projectes en comú, de manera que s’aprofitaren aquestes experiències per a determinar les fórmules de col·laboració més adients i eficients.

Ha fet darrerament la Universitat alguna inversió en obres d’art? Durant els dos últims anys, artistes consagrats o emergents han donat a la Universitat algunes de les seues obres, per tal que formen part dels fons del MUA. Les col·leccions artístiques s’han incrementat també, mitjançant la donació d’obres de creadors que han exposat al Museu o amb obres que han generat les mateixes produccions del MUA. La inversió econòmica de caràcter institucional s’ha adreçat a la conservació de l’edifici, a la catalogació i publicació dels fons i a la creació i manteniment d’una biblioteca especialitzada.

VOLVER

“Plaça de la dama i el poeta” de la Universitat Miguel Hernández d'Elx, amb una de les
característiques escultures de Manolo Valdés.

La gestió i la programació de les activitats culturals corresponen al Vicerectorat d'Estudiants i Extensió Universitària, organitzat en diverses aules que s'encarreguen de coordinar les diferents activitats (arts plàstiques, cine, divulgació científica, literatura, música o teatre, entre d’altres). No obstant això, el principal actiu cultural de la Miguel Hernández és, sens dubte, el professorat i els estudiants que la conformen.

Segons va explicar Fernando Borrás Rocher, vicerector d'Estudiants i Extensió Universitària, ja que la Universitat compta, afortunadament, amb Facultat de Belles Arts, una de les seues prioritats “residix en la promoció tant del professorat com estudiants”. Este objectiu es complix a través de la freqüent programació de concursos i exposicions que busquen “incentivar la creativitat”. No obstant això, la relació de la UMH amb artistes de l'entorn natural de la Universitat és “acostumada i constant”.

L'activitat expositiva de la Universitat Miguel Hernández d'Elx es desenvolupa, fonamentalment, a través de dos espais específics. El major d'ells és la sala d'exposicions de l'edifici Rectorat i Consell Social. Es tracta d'una sala diàfana de més de cent cinquanta metres quadrats. D'altra banda, la institució compta amb un adaptable Espai Cultural Obert (ECO), un espai de més de quatre-cents metres quadrats de superfície en què estan instal·lats 16 panells mòbils. Esta instal·lació permet configurar pràcticament qualsevol escenari expositiu gràcies a la mobilitat dels panells.

Oferta cultural que transcendix al campus
Ara bé, la programació cultural de la UMH transcendix els seus murs i, més enllà de les activitats que du a terme en els campus d'Orihuela, Sant Joan, Altea i Elx, destaca la col·laboració en matèria sociocultural que la Universitat escomet en relació de cooperació amb nombrosos Ajuntaments. El millor exponent d'esta cooperació i exportació d'activitats el representa el “Circuit d'art”, una iniciativa que té caràcter itinerant i en la qual s'exhibixen mostres pictòriques i representacions teatrals efectuades per estudiants de la Universitat.

Durant el passat curs acadèmic, estes activitats s'han dut a terme en les localitats de l'Alqueria d'Asnar, Cocentaina, Petrer, Polop de la Marina, la Nucia, Muro d'Alcoi, Relleu, Beneixama, Callosa d’En Sàrria, Cox i Guadalest, gràcies als convenis signats amb els seus ajuntaments i en l'Alfàs del Pi, gràcies a l'acord assolit amb el Fórum Mare Nostrum. Els responsables de la programació sociocultural de la universitat il·licitana són conscients de la importància de les noves tecnologies com a instruments de difusió i creació artística.

Així, per exemple, amb motiu del desé aniversari de la institució es va convocar un concurs de vídeo en el portal Youtube i es va presentar un Banc Audiovisual Web sobre la primera dècada d'existència de la UMH. D'esta íntima relació amb les noves tecnologies, especialment amb Internet, va nàixer la iniciativa de crear una galeria d'art virtual, en la qual els artistes que estan estudiant en la Universitat puguen donar a conéixer la seua obra a través del ciberespai. Este espai expositiu virtual és la galeria Navegart (http://navegart.umh.es).

En ell, a través de diferents sales virtuals, Internet es convertix en un aparador per als estudiants de Belles Arts. Una altra mostra de l'expansió cultural de la UMH es configura al voltant del Certamen de Pintura que la Universitat i l'empresa Iberdrola convoquen tots els anys. Un certamen en què participen artistes de tot l'àmbit nacional.

Durant 2007 es va desenvolupar la quinta edició d'este premi, que va recaure en l'obra “Retrato de Salvador”, del pintor murcià José Antonio Torregrosa García, “Torregar”. Al marge de l'activitat relacionada amb les arts plàstiques, la literatura, el teatre, la música i el cine són pilars bàsics de la programació cultural de la Miguel Hernández.

Les Aules de Teatre de la Universitat d'Elx van nàixer amb la intenció que els estudiants de les diferents titulacions tingueren un punt de trobada amb el teatre i que estos pogueren desenvolupar les seues potencialitats en el món dels escenaris. En l'actualitat hi ha quatre Aules de Teatre, en els Campus d'Elx, Sant Joan i Altea. Els seus muntatges estan començant a recórrer la geografia de la província d'Alacant.

Entrevista a Fernando Borrás, Vicerector d'Estudiants i Extensió Universitària

Quina és la responsabilitat que assumix la Universitat Miguel Hernández d'Elx a l'hora d'escometre la formació del seu alumnat en matèria artística? L'art és un vehicle de transmissió de coneixements, d'experiències, d'anàlisi de la realitat que ens rodeja, de valors i una aproximació al gust per la bellesa. Naturalment, açò pot referir-se a un instrument essencial de formació en llibertat per a l'individu. La Universitat, com referent social de coneixement, crítica i reflexió ha d'integrar amb una certa rellevància l'aproximació a l'estudi de l'art.

I, com valora la resposta dels estudiants a l'oferta cultural a què tenen accés? Tal vegada, seria bo fer-nos la pregunta sobre la resposta que es rep de la societat davant de la provocació cultural que rep de les institucions, tant públiques, com privades. Segurament, l'abast de l'apreciació seria fàcilment transplantable a la Universitat. Si bé, l'esforç programador de la Miguel Hernández es veu moltes vegades recompensat per l'acceptació de les propostes per part de la comunitat universitària.

Considera que els espais universitaris han de ser diferents dels centres d'art tradicionals? Al ser la Universitat l'Acadèmia moderna, han de ser més transgressors? Oferir alternatives i donar oportunitats a nous valors? Qualsevol institució pública ha d'afavorir eixos criteris, no sols les universitats. L'assumpció del risc és un deure per als plantejaments d'una universitat presidida pels valors de l'anàlisi i de la llibertat.

Hi ha relació entre les universitats públiques de la Comunitat a nivell d'oferta cultural? Considera que seria positiu crear un consorci de museus i centres expositius propis de les universitats valencianes? Hi ha vies de comunicació i de trobada per a dur a terme accions col·legiades, com el cicle de cine en valencià, publicacions científiques en valencià, premis de narrativa, convocatòries d'art, etcètera. No obstant això, seria eficaç una concurrència entre universitats per al tractament específic de les arts plàstiques.

Ha realitzat la Universitat alguna inversió en art en els últims anys? La Universitat ha adquirit obra d'artistes que han exhibit les seues peces en les sales universitàries per al seu fons patrimonial d'art. Els mecanismes han sigut variats: per mitjà de concurs públic i com a compra directa. En estos moments es troba formalitzada la convocatòria, en la web universitària figuren les bases de la mateixa, del concurs “Galeria 2007” i “Bèrnia 2008”, per a la compra d'obra que haja sigut realitzada per professors i estudiants de la Facultat de Belles Arts de la Universitat, respectivament.

VOLVER

Universitat Jaume I (UJI)
Un viver de cultura pròpia al si de Castelló

L’artista Manolo Sáez contempla el seu mosaic ceràmic que presideix les instal·lacions de l’UJI al campus de Riu Sec i
que s’ha convertit en tot un símbol de la Universitat.

Així, la programació sociocultural de la universitat castellonenca es vessa a través de l’aula de cinema i creació juvenil; l’aula de fotografia; l’aula de teatre Carles Pons; l’aula de música i la Galeria Octubre.

Tot i que les activitats expositives tenen dos espais ben definits per a dur-se a terme, com la Galeria Octubre, ubicada al bell mig de l’Àgora i que té en la pintura, el disseny i l’escultura els seus principals protagonistes; o la Seu de la Ciutat, al centre de Castelló en la històrica Llotja del Cànem, que ha esdevingut l’escenari per a les mostres de fotografia; els responsables de la Universitat Jaume I són conscients que l’art ha d’arribar on són els estudiants (principals però no únics destinataris).

D’aquesta manera, es freqüent comprovar com els vestíbuls de les tres facultats que conformen la Universitat es converteixen en espais expositius. L’aposta per expandir l’àmbit d’actuació cultural va més enllà i fins i tot les instal·lacions més atípiques com el hall de l’edifici de la biblioteca ha albergat exposicions com la que recentment protagonitzà l’obra de Ramon Montalt. Amb motiu del dia internacional del llibre, el passat 23 d’abril, la seua obra “Metamorfosi del llibre” va permetre que un espai –la biblioteca—on el llibre és quasi una ferramenta al servei del coneixement donarà pas a l’ús del llibre com element artístic a través del seu reciclatge i recuperació.

La vicerectora, Margarita Porcar, parla amb claredat. “La Universitat té una responsabilitat com a centre d’educació superior”, explica. En la seua opinió, la programació cultural universitària no ha de guiar-se per les regles del mercat o les modes, “s’ha d’anar més enllà”.

Així, el paper que, segons la responsable de Cultura de l’UJI, ha de jugar la Universitat ha de ser “complementari” al de institucions públiques com els museus municipals o provincials. “La Universitat pot ser més crítica, més avantguardista, l’oferta més tradicional no ens pertoca”, defensa Porcar. És per això que el Servei d’Activitats Socioculturals (SASC) presta especial atenció tant a la cultura més marginal, com als artistes emergents, tot deixant un lloc preeminent a la creació artística dels propis alumnes de la Universitat, que compta amb estudis de Disseny. Des d’ells, diversos projectes s’han integrat al compendi artístic de la Universitat en forma, per exemple, de murals de gres porcellànic o bancs de trencadís.

Un bon exemple de la voluntat de l’UJI d’anar un pas endavant és l’aula de cinema i creació juvenil. A banda d’oferir cicles cinematogràfics especialment relacionats amb l’expressió artística i el compromís amb valors com la llibertat, la independència i la visió crítica; la Jaume I és conscient de la puixança de les noves tecnologies aplicades al món de la creació artística i de la comunicació; i de les formes d’expressió cultural més oblidades per l’establishment, como ara el còmic. De fet, una de les activitats que any rere any congreguen a més públic són les Jornades de Còmic.

Fons artístic de la Universitat Jaume
I A més, a més, la institució castellonenca destina cada any una partida pressupostària per a l’adquisició d’obres d’art. Any rere any la Universitat Jaume I ha consolidat un fons artístic amb peces contemporànies de primer nivell. Totes les obres que l’integren estan perfectament documentades. Es tracta d’un catàleg de peces, al voltant de 200, que es troben distribuïdes a les estances de la Universitat i a la Galeria Octubre.

En aquest fons podem trobar obres d’artistes de renom com Ramón Pérez Carrión, Aleksander Ponomariov, Pere Ribera, Salvador Mallén, Luis Bolumar, Miquel Navarro, Juan García “Ripollés” o Wenceslao Rambla.

Novembre i cultura és igual a Reclam
És però el potencial humà de la Jaume I el principal valor cultural de la institució. Quan preguntem a Margarita Porcar de quina activitat està més orgullosa dubta, però acaba dient que la mostra de teatre Reclam. “La Universitat té una llarga trajectòria en teatre que es veu plasmada en Reclam”, explica y destaca que a Castelló “anomenar novembre i cultura es sinònim de Reclam”. Es traca duna mostra de teatre que l’aula de teatre Carles Pons va posar en marxa l’any 1993. El Reclam manté un segell propi de programació teatral, diferenciada i compromesa amb les propostes escèniques més contemporànies, i que pretén impregnar tant l’àmbit universitari com la població en general amb la intenció d’incidir i remoure l’entorn territorial de la qual forma part. En l’actualitat, les seus del Reclam són: Almassora, Benicarló, Benicàssim, Betxí, Borriana, Castelló, la Vall d’Uixó, l’Alt Palància, Morella, Onda, Vilafranca, Vila-real i Vinaròs.

Entrevista a Margarita Porcar, Vicerectora de Cultura de la Universitat Jaume I de Castelló

Com es materialitza la relació de la Jaume I amb la cultura? Els aspectes culturals els centralitza el SASC, Servei d’Activitats Socioculturals. Aquest servei està dividit en aules específiques que canalitzen les activitats culturals. Totes les aules estan coordinades per tal de crear un producte cultural propi com a universitat. Així, tenim activitats que generem des de l’UJI i, a més, col·laboracions amb projectes externs com, per exemple, la Nit de l’Art, on participem conjuntament amb l’Ajuntament de Castelló i també mantenim activitats conjuntes amb l’Espai d’Art Contemporani de Castelló o el Conservatori de Música, entre d’altres.

Una mostra d’allò que diem un producte cultural propi es la consolidació de la mostra de teatre Reclam, en la que participen molts ajuntaments de Castelló, organitzada cada any des de l’aula de teatre Carles Pons.

Existeix relació entre les universitats públiques de la Comunitat Valenciana a nivell d’oferta cultural? No. No, a nivell Generalitat, a nivell autonòmic. No obstant això, des de l’Institut Interuniversitari Lluís Vives i la seua comissió de Cultura que presideixc, amb el suport econòmic de la Universitat Jaume I estem impulsant una ferramenta informàtica que ens permeta treballar en xarxa a totes les universitats. Així, tindrem informació immediata d’allò que estan fent els nostres veïns i podríem optimitzar els nostres recursos, abaratint costos, per exemple, de grans exposicions.

Desgraciadament, a la Comunitat Valenciana no existeix eixa coordinació a nivell de la Generalitat. Hi ha autonomies com l’andalusa on hi ha un treball en xarxa entre les universitat públiques, patrocinat per la Junta de Andalucía.

Considera que seria positiu crear un consorci de museus i centres expositius propis de les universitats públiques de la Comunitat? Sense cap tipus de dubte. Sempre que això no fos impediment per a que cadascuna de les institucions mantinga la seua independència i autonomia. Actualment la relació que hi ha entre els responsables de cultura de les universitats valencianes es a nivell personal, més que institucional, cosa que permet compartir activitats i informació.

En l’art, s’educa? És esta una tasca que li pertoca a la Universitat? A l’hora de realitzar la programació cultural de l’UJI tenim molt present la part pedagògica o didàctica del fet artístic. Això ens duu, per exemple, a que a la Galeria Octubre, les exposicions siguen col·lectives, temàtiques o d’una sola tècnica. Hem de ser conscients que ens dirigim a un públic que no es comercial, que no ha pagat per gaudir de l’exposició i, sobretot, que ha d’educar-se en l’art. Això li correspon a la Universitat, com a centre d’educació superior. La formació artística no pot estar en mans només del mercat, els alumnes han d’anar més enllà.

VOLVER

Universitat de València
Una gran nau de cultura al centre de València

Façana de l'edifici històric de la Universitat. (E. Alapont)

Per tal d’assolir estos objectius, el Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València canalitza i organitza les activitats que programa al llarg de l’any a través de les aules culturals de Música, Teatre, Poesia i Fòrum de Debats i Àrea de Patrimoni, així com la Fundació General de la Universitat de València, especialment a través dels patronats d'Activitats Musicals i Martínez Guerricabeitia.

Els responsables de la programació cultural de La Nau són conscients de la necessitat d’aconseguir que l’edifici històric de la Universitat siga sentit i assumit per la ciutadania en general com un gran centre cultural que ix dels marges de la Universitat pròpiament dita. És per això que realitzen un gran esforç per diversificar al màxim la seua oferta, que abasta totes les expressions culturals, des de la plàstica al debat i la reflexió, passant per la música i el teatre, entre d’altres disciplines.

La presència musical en La Nau la podem trobar cada dimecres en el cicle de concerts “Música a la Capella”, una activitat que ha esdevingut tot un èxit, atesa la gran resposta que el públic de València està oferint. L'Orquestra Filharmònica i el Cor de la Universitat elaboren anualment programes i activitats musicals que proporcionen suport a esdeveniments consolidats, com les Serenates al Claustre, realitzades durant els mesos de juny i juliol.

La Sala Matilde Salvador és l'escena de La Nau, on els amants del teatre poden gaudir d'un gran nombre de representacions al llarg de tot l'any. També podem assistir a la reflexió al voltant de les principals preocupacions actuals a través de les moltes conferències i debats que al llarg del curs s'organitzen en l'Aula Magna i en les aules de la tercera planta, d’aquest edifici centenari.

La Nau és un centre cultural obert. No és una afirmació gratuïta. Este centre oferix al visitant no només la possibilitat de participar en les nombroses activitats que s’hi realitzen al seu interior. La Nau és referència a València per la seua biblioteca i per disposar d’espais de sociabilització en la cultura com La Tenda, on poder comprar els productes i les publicacions de la Universitat de València, i la Cafeteria, que esdevé un magnífic espai d’esbargiment.

Entrevista a Rafael Gil, Vicerector de Cultura de la Universitat de València

Per açò, una de les principals línies d'actuació és, des de fa uns anys, obrir a la societat la producció cultural que és el reflex de la seua investigació, dels seus treballs científics, però també que posa en valor els distints serveis de la Universitat a través de propostes interdisciplinàries. Naturalment es tracta de línies distintes que, entenem, funcionen al marge d'altres projectes d'altres institucions.

No n’hi ha, per tant, cap solapament amb altres programacions culturals. Cooperació, solidaritat, marginació, gènere, art contemporani, col·leccions patrimonials o el compromís amb el nostre passat recent constituïxen línies d'actuació del Centre Cultural La Nau. L'activitat cultural de La Nau es desenvolupa en vessants molt variades.

Quan es dissenya la programació de cada un d'estos àmbits (música, exposicions, conferències...), quins són els factors que es tenen en compte: el públic a qui es dirigix, una certa coherència respecte a programes anteriors? Treballem amb el calendari acadèmic i programem per estacions: tardor, hivern, primavera i estiu, encara que no sempre els nostres projectes s'ajusten estrictament a este “timing”.

Els criteris que es tenen en compte valoren la resposta del públic, però, en absolut és el públic el que determina la nostra programació. Tenim unes línies, uns objectius i uns compromisos amb la societat valenciana que ens hem traçat i als que tractem de donar resposta.

Ens preocupa, extraordinàriament, la valoració que es fa del nostre projecte cultural, per això analitzem tant el nombre de visitants, com les opinions i suggeriments abocats. Hem traçat estratègies per conèixer tant el nombre i la varietat com el perfil dels visitants. També hem obert vies per tindre constància de com es reben les nostres propostes i quin nivell de satisfacció produïxen en els usuaris.

Corre La Nau el risc d’encasellar-se com un centre cultural estrictament acadèmic, universitari? Creiem que és natural dirigir la nostra oferta cultural a la comunitat universitària, però, com es pot apreciar, dia rere dia el públic que assistix és d'allò més variat. De fet, té un major impacte sobre la societat valenciana en general, que sobre el públic universitari en particular.

Tractem, no obstant això, de buscar equilibris entre els públics als quals dirigim el nostre projecte. I un dels més importants és obrir a la societat valenciana la Universitat de València, donar-la a conèixer, implicar-nos en projectes ciutadans. Atendre aquells col·lectius que, sovint, troben en la Universitat el seu punt de referència, que s'identifiquen amb els seus valors, amb la seua tradició i història, i amb el seu significat.

Per posar un exemple, el programa de “Música a la Capella”, que realitzem tots els dimecres a la vesprada, es nodrix d'un públic universitari, erasmus i de la Nau Gran, a més de, majoritàriament, la societat valenciana aliena a la Universitat.

Segons l'activitat, el públic procedix d'un àmbit o d'un altre. En tot cas, no fem una oferta selectiva per a un públic concret.

Creu que el Centre Cultural La Nau és prou conegut o caldria incidir en més polítiques de difusió i comunicació? Considerem que ha donat un pas substancial en un breu espai de temps. Fins fa poc temps, l'edifici tenia un ús exclusivament acadèmic; hui el Centre Cultural La Nau compta amb cinc sales d'exposicions, una per a teatre, tres aules, el paranimf, una capella que utilitzem per a concerts, una cafeteria, una tenda amb la imatge de marca de la Universitat i la biblioteca històrica. Les tres portes de l'edifici s'han obert: les que recauen al carrer Universitat, a la plaça del Patriarca i el carrer de la Nau.

Cada vegada és més conegut el Centre Cultural, si bé mai prou. En l'últim curs hem incrementat considerablement la línia de difusió i comunicació que, normalment, implica fortes inversions econòmiques. A poc a poc s'ha obert la Universitat a la societat valenciana i esta comença a mostrar-se més pròxima a nosaltres.

Hem observat, igualment, en projectes concrets que, quan es reforça la difusió d'una activitat, provoca un reconeixement i presència de públic extraordinària. Però açò no té cap misteri. Allò important és consolidar el projecte cultural fent èmfasi en el seu valor social, com a servei públic.

Hi ha establerts acords amb altres entitats culturals de cara a realitzar actes conjunts? Des de fa anys, la Universitat té nombrosos convenis de col·laboració amb entitats públiques i privades. No es pot entendre d'una altra forma el treball que desenvolupem. A més, seria impossible suportar una activitat cultural tan intensa només amb l'escàs pressupost amb què la Universitat compta. Teatres, Ajuntaments, Generalitat, grups musicals, associacions cíviques… recolzen els nostres programes, els reforcen, els doten, fan possible que hi haja una activitat diària tan fructífera.

VOLVER

UPV. En la varietat està l'art de la Politècnica

El col·lectiu aragonés PSP pintant sobre l'Escola Tècnica Superior de Gestió en l'Edificació durant l'edició del festival Pol·linitza 2007.

El creixement del seu impacte es tradueix en un augment més que significatiu del nombre de visitants per mostra, que passa de no arribar als dos centenars fa pocs anys a les més de 11.000 persones que van visitar en tan sols mes i mig l’última exposició finalitzada el 2007: “HR Giger: escultura, gràfica i disseny”.

Amb unes línies expositives clarament definides, la sala es regeix pels criteris marcats per l’actual Vicerectorat de Cultura de l’UPV, que pretén dotar la comunitat universitària (alumnat, personal docent i investigador i personal d’administració i serveis) d’una oferta cultural d’accés lliure (tant per a la comunitat universitària com per al públic en general) i gran atractiu per a totes les branques universitàries, d’una manera o una altra sempre vinculades a l’art.

Així, art públic, art i natura, art i tecnologia i multiculturalitat són les quatre branques principals des de les quals parteix qualsevol projecte expositiu que veu la llum a la sala d’exposicions del campus de Vera de l’UPV. Juntament amb aquesta, el Vicerectorat de Cultura treballa amb força per obrir nous horitzons als campus d’Alcoi i de Gandia, també pertanyents a l’UPV, i que en els últims mesos ja han començat a acollir exposicions seguint els criteris anteriorment citats.

A Alcoi, la sala d’exposicions de l’edifici Carbonell té 164 metres quadrats i 44 metres lineals, mentre que a Gandia, l’espai expositiu del vestíbul de la sala de conferències de l’edifici 6 té 196 metres quadrats d’àrea i 42 de lineals.

D’aquesta manera, el Vicerectorat de Cultura completa una oferta de fins a tres exposicions als seus espais propis, a les quals cal afegir les realitzades en espais externs tant a València com a Alcoi, Gandia o altres municipis valencians.

De qualsevol manera, si alguna cosa destaca per damunt fins i tot de les sales d’exposicions de l’UPV és el seu Campus Escultòric, format per mig centenar d’obres exposades a l’aire lliure al campus de Vera de l’UPV realitzades per artistes del prestigi de Ripollés, Eusebi Sempere, Manolo Valdés, Jorge Oteiza, Martín Chirino i un llarg etcètera. Perfectament adaptades al seu entorn, doten l’UPV d’una sensacional simbiosi entre art, ciència i tecnologia d’obligada visita per als amants de l’escultura i de gran valor per a una comunitat universitària que en gaudeix en el seu dia a dia.

Pol·linitza, art urbà a l’UPV
L’oferta cultural de l’UPV no se circumscriu a espais tancats. De fet, un dels moments més espectaculars de l’any es produeix a l’abril amb l’arribada de Pol·linitza, el festival d’art urbà de l’UPV, que ompli el campus de Vera de grafits que es realitzen sobre els mateixos murs de les facultats i que perviuen durant exactament un any, fins que fan honor al seu caràcter efímer i desapareixen i deixen pas als nous treballs de la següent edició de Pol·linitza.

Iniciat el 2006, grafiters de talla mundial com l’italià Blu, l’alemany Sat One, l’holandès Via Via, el francès Mr. Kern i els espanyols Belin, Logan i Deih ja han passat per un festival que el pròxim mes d’abril complirà la tercera edició i que, a més de les espectaculars mostres d’art plàstic a l’aire lliure (en vora 1.500 metres quadrats de murs de diferents facultats), es completa amb xarrades, conferències, exhibicions de breakdance, capoeira, bikes i altres, i es tanca amb un gran concert final de hip hop. Més enllà de les arts plàstiques

Al marge de les arts plàstiques, el Vicerectorat de Cultura de l’UPV disposa d’una múltiple i variada oferta cultural i artística.

Completament consolidat en el panorama musical valencià es troba NOVEMBRE, el festival de jazz de l’UPV, que enguany ha complit la XV edició i continua amb un impressionant creixement i una renovació constant. En una clara aposta per la multiculturalitat, els més de 2.000 espectadors d’enguany han gaudit del nou concurs de joves músics que va guanyar un ja consolidat Vicente Macián o de l’exhibició de jazz flamenc de Pardo, Benavent i Di Geraldo, passant per estils tan atractius i dispars com els de l’alemany Joachim Khün, creador del freejazz a Europa, o el pianista cubà Aldo López Gavilán.

En l’àmbit musical, l’UPV té també amb una banda simfònica, un grup de cambra i un cor universitari propis, a més de dur a terme jornades de músiques del món i concerts solidaris. Arts com la poesia (tant en valencià com en castellà) i la literatura també tenen el seu espai a l’UPV. No només amb els cursos anuals oferits amb diferents nivells, sinó amb la presència en la mateixa Universitat de figures de rellevància com, el passat mes de maig, el llavors acabat de guardonar amb el Premi Cervantes, Antonio Gamoneda. Poetes i literats com Benjamín Prado, Luis Eduardo Aute, Javier Cercas, Ángeles Caso, Joaquín Sabina o Luis Landero han oferit la seua saviesa al públic universitari, que ha acollit sempre amb gran interès aquestes propostes, igual que els cursos que es realitzen en matèria d’audiovisuals, teatre, genealogia i un llarg etcètera. Tot plegat completa una oferta cultural universitària àmplia que, malgrat partir de la base de les seues exposicions, potencia múltiples i diverses arts i no deixa mai de banda la consideració i el prestigi que brinda ser l’única universitat politècnica d’Espanya amb una escola de belles arts, la històrica Facultat de Belles Arts de Sant Carles.

VOLVER